Formulari de cerca

Economia
La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura. Es tracta d´un terreny de regadiu, on es troben els arrossars, el taronger i la dacsa. L'aigua per al reg procedeix del riu Xúquer. La ramaderia compta amb oví, lanar, porci i granges avícoles. El sector industrial està format per tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gèneres de punt, a més dels grans magatzems d'exportació d'arròs i taronja.             
 
La indústria havia estat poc important i derivada de l'agricultura (molins d'arròs), però darrerament s'hi han establert algunes empreses (mobles, conserves, productes químics, un escorxador, etc). La població, que tingué un gran augment al llarg del s XIX i fins el 1950, s'estancà el 1970, que la implantació industrial i la proximitat d'altres nuclis fabrils (Silla, a l'Horta, i Almussafes) han provocat un suau creixement. El 36% de la població activa es dedica a l'activitat industrial i el 35% a l'agrícola.
 
El municipi de Sollana es troba dins del terme que envolta l´Albufera, la qual es considerada Lloc de Interés Comunitari (LIC) de la Comunitat.
 
El Parc Natural de l´Albufera compta amb nombrosos hàbitats protegits que estan inclosos en la Directiva Habitats. Aquesta gran varietat morfològica queda definida dintre de tres grans ambients:
 
  • La restinga litoral: és la barra sedimentària que va separar la totalitat del sistema del mar. Alli es troba, encara, un cordó dunar bé conservat, en el qual s'identifica una bona mostra de la vegetació pròpia de la màquina mediterrània i les malladas, xicotetes àrees d'aigües salobres, repartides entre les dunes i el sistema forestal de "La Devesa".
  • L'arrossar és l'ambient de major superfície, (14.000 ha.), arriba a dues terceres parts de la superfície total del parc natural. Originalment, amb el tancament, la superfície que van ocupar les aigües marines es va anar transformant en un extens marjal d'aigües salobres per a acabar conformant, a partir del segle XV i amb el cultiu de l'arròs, en una de les principals zones arroceres d'Espanya. Travessant per una tupida xarxa de sèquies i canals, els seus cicles d'inundació representen la principal àrea d'alimentació de la rica ornitofauna albuferenca. Dispersos, fonamentalment per el sector oest, es localitzen xicotets deus que, en la zona, es coneixen com ullals.
  • La llacuna de l´Albufera és un sistema costaner de 3.000 ha de superfície d'aigües succinta, que conta amb 300ha de orills i illes en les quals es desenvolupa una densa vegetació palustre. És important pel seu significat en la regulació del flux hídric en l'arrossar, així com pel seu valor ecològic i paisatgístic.
Tres són els usos tradicionals més importants de la zona, l'agricultura vinculada al cultiu de l'arròs, la pesca i la caça.
 
La pesca és reconeguda legalment en l'any 1250, que és quan es realitzen les bases de pesca per a la Comunitat de Pescadors del Palmar i que després s'aplicarien a les de Silla i Catarroja. Fins a la industrialització de l'àrea d'influència del Llac, la pesca aportava importants rendiments econòmics, ja que les aigües netes del llac oferien gran abundància de peixos.
 
Actualment, la pesca de llobarro i anguila ha disminuït sensiblement i ha augmentat la de múgil i cranc americà.
 
L'arròs és altre ús tradicional, encara que molt més recent, i té una gran importància econòmica i mediambiental. A la important labor com filtre verd de les 14.000 ha. que envolten la llacuna s'uneix la de ser rebost del Parc, gràcies a la considerable població d'invertebrats aquàtics i menuts macrófitos que serveixen d'aliment a gran part de les poblacions d'aus.
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28