Formulari de cerca

Economia
L'economia de Sollana es basa fonamentalment en l'agricultura. Es tracta d´un terreny de regadiu, on es troben els arrossars, el taronger i la dacsa. L'aigua per al reg procedeix del riu Xúquer. D'espècies de ramaderia hi ha oví, lanar, porcí i granges avícoles. El sector industrial està format per tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gèneres de punt, a més dels grans magatzems d'exportació d'arròs i taronja.             
 
La indústria havia estat poc important i derivada de l'agricultura (molins d'arròs), però darrerament s'hi han establert algunes empreses (mobles, conserves, productes químics, un escorxador, etc.). La població, que tingué un gran augment al llarg del s. XIX i fins el 1950, s'estancà el 1970, tot i que la implantació industrial i la proximitat d'altres nuclis fabrils (Silla, a l'Horta, i Almussafes, a la Ribera) han provocat un suau creixement. El 36% de la població activa es dedica a l'activitat industrial i el 35% a l'agrícola.
 
El municipi de Sollana es troba dins del terme que envolta l'Albufera, la qual és considerada Lloc d'Interés Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana.
 
Al Parc Natural de l'Albufera hi ha nombrosos hàbitats protegits que estan inclosos en la Directiva Hàbitats. Aquesta gran varietat morfològica queda definida dintre de tres grans ambients:
 
  • La restinga litoral: és la barra sedimentària que va separar la totalitat del sistema del mar. Allí es troba, encara, un cordó dunar ben conservat, en el qual s'identifica una bona mostra de la vegetació pròpia de la màquina mediterrània i les mallades, xicotetes àrees d'aigües salobres, repartides entre les dunes i el sistema forestal de la Devesa.
  • L'arrossar és l'ambient de major superfície (14.000 ha), arriba a dues terceres parts de la superfície total del parc natural. Originalment, amb el tancament, la superfície que van ocupar les aigües marines es va anar transformant en una extensa marjal d'aigües salobres per a acabar conformant, a partir del segle XV i amb el cultiu de l'arròs, una de les principals zones arroceres d'Espanya. Travessant per una tupida xarxa de sèquies i canals, els seus cicles d'inundació representen la principal àrea d'alimentació de la rica ornitofauna albuferenca. Dispersos, fonamentalment per el sector oest, es localitzen xicotets deus que, en la zona, es coneixen com ullals.
  • La llacuna de l'Albufera és un sistema costaner de 3.000 ha de superfície d'aigües succinta, que té 300 ha d'orills i illes en les quals es desenvolupa una densa vegetació palustre. És important pel seu significat en la regulació del flux hídric en l'arrossar, així com pel seu valor ecològic i paisatgístic.
Tres són els usos tradicionals més importants de la zona: l'agricultura vinculada al cultiu de l'arròs, la pesca i la caça.
 
La pesca és reconeguda legalment en l'any 1250, que és quan es realitzen les bases de pesca per a la Comunitat de Pescadors del Palmar i que després s'aplicarien a les de Silla i Catarroja. Fins a la industrialització de l'àrea d'influència del Llac, la pesca aportava importants rendiments econòmics, ja que les aigües netes del llac oferien gran abundància de peixos.
 
Actualment, la pesca de llobarro i anguila ha disminuït sensiblement i ha augmentat la de llissa i cranc americà.
 
L'arròs és un altre ús tradicional, encara que molt més recent, i té una gran importància econòmica i mediambiental. A la important labor com a filtre verd de les 14.000 ha que envolten la llacuna, s'uneix la de ser el rebost del Parc, gràcies a la considerable població d'invertebrats aquàtics i menuts macròfits que serveixen d'aliment a gran part de les poblacions d'aus.
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31