Formulari de cerca

  • Comença la Semana de Bous a Sollana. Podeu comprobar l'itinerari al cartell de la festa.

    10/11/2016

    Les festes locals a Sollana són a l'estiu. Una época en què el poble està més actiu i viu que la resta de tot l'any.

    Comencen el 22 de juliol, amb la celebració de Santa Maria Magdalena (patrona).

     

    Després de celebrar la festa hi ha un breu parèntesi (fins al 9 d'agost) durant el qual se celebren les festes de la barriada d'El Romaní.

    El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El 10 d'agost se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. La imatge és traslladada a la nit en processó des de l'església de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit.

    L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, la imatge és traslladada de nou a l'església de la Magdalena. Tradicionalment, aquesta nit se celebrava "la cordà", substituïda actualment per un correfoc.

    El 14 d'agost se celebra la "nit de les paelles". L'Ajuntament sufraga els costos dels condiments i delimita al centre del nucli urbà perquè a la nit, a partir de les 21.00 h, els veïns cuinen i després mengen les paelles.

    Del 17 al 24, setmana taurina, es munta una plaça de bous de fusta a la plaça Major i es deixen anar vaquetes i també bous embolats.

    Per finalitzar, a final d'agost, també se celebren les festes de la barriada de Sant Ramon, amb un tradicional sopar als carrers de la barriada.

     

    Sollana, més del que imagines

    Sollana aposta pel turisme mediambiental sostenible i respectuós amb l’entorn. Els darrers anys, l’Ajuntament ha desenvolupat un projecte de revitalització i dinamització de l’entorn de Sollana per posar en valor els recursos del municipi.

    Una de les actuacions prioritàries va ser crear una marca que identificara Sollana amb les seues propostes turístiques; fonamentalment, la marjal i les rutes ornitològiques. Aquesta marca s’utilitzarà en qualsevol esdeveniment relacionat amb el medi ambient o el turisme.

    Al novembre del 2013, l’Ajuntament, mitjançant la regidoria de Medi ambient va proposar un procés participatiu i va organitzar un concurs públic per a crear un logotip que identificara la marca Sollana Turisme.

    En les bases s’indicava que el logotip havia d’estar dissenyat amb colors vius i tindre una temàtica basada, principalment, en l’entorn natural. I havia de preveure, sempre que fóra possible, la varietat ornitològica pròpia de l’Albufera. També havia d’integrar el lema «Sollana, més del que imagines».

    El concurs va estar obert a tots els veïns de Sollana i El Romaní a partir dels 16 anys. El logotip guanyador i el que representa el medi ambient i el turisme de Sollana és el que veieu ací baix.

     

    Una porta al Parc Natural de l’Albufera

    L’Albufera de València, a més de ser Zona Humida d’Importància Internacional (o també coneguda com a zona Ramsar), està integrada en la Xarxa Natura 2000, en haver sigut declarada com a Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) i seleccionat com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC). També és Parc Natural des de 1986, que és la figura més coneguda i que majors implicacions pot tindre per al municipi, sense oblidar la seua condició de Zona Humida Catalogada. Així mateix, algunes parts del seu àmbit han sigut també declarades com a Microreserva de Flora i com a Reserva de Fauna.

    Totes aquestes figures legals reconeixen que l’espai natural de l’Albufera alberga una gran diversitat d’ecosistemes valuosos mediterranis que concentren una sorprenent biodiversitat i que han arribat fins als nostres dies en bon estat de conservació. En molts casos aquests ecosistemes suporten la presència humana, la qual es vincula a activitats tradicionals de gran valor cultural i a un ric patrimoni arquitectònic amb una marcada essència rural.

    Endinsar-se al Parc Natural de l’Albufera és passar del tràfec de la ciutat, amb el seu soroll i densitat, a l’experiència amable que ofereixen els camps oberts, les excursions per la naturalesa, les rutes amb bicicleta o els passejos amb barca, l’observació de les aus, el gaudi de la cuina tradicional, el descobriment de tradicions com la pesca i la navegació tradicional a vela llatina... La marjal i l’estany són ambients de gran atractiu i interés que cal descobrir i deprendre a interpretar.

    Sollana ofereix tot això a només 22 quilòmetres i a 23 minuts en tren de la ciutat de València. És un municipi ben comunicat per carretera amb aquesta capital i els nuclis de població més importants de les comarques de l’Horta Sud (Paiporta, Benetússer, Alfafar, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Alcàsser, Picassent i Silla), la Ribera Baixa (Almussafes, Sueca, Cullera, Favara, Albalat de la Ribera, Riola, Fortaleny i Polinyà del Xúquer) i la Ribera Alta (Benifaió, Alginet, Carlet, Algemesí, Alzira, etc.), situats tots ells a menys de 30 quilòmetres de distància i amb desplaçaments amb cotxe de menys de mitja hora de duració. Per Sollana  passen les carreteres autonòmiques A-38, CV-520 i CV-4008, les quals estan ben connectades amb l’autopista AP-7 i l’autovia A-7, vies de comunicació de gran capacitat que passen a escassos quilòmetres del nucli urbà.

    D’una altra banda, Renfe Rodalies disposa d’un adient servei de trens que comuniquen València amb Sollana i El Romaní. És la Línia C-1 València Nord-Gandia que tarda només 23 minuts a arribar des d’un lloc a l’altre. A més a més, Renfe ofereix la possibilitat, en els trens de rodalies, de transportar bicicletes (una per viatger) sense abonar cap quantitat addicional per aquest servei.

    Aquestes circumstàncies justifiquen que Sollana siga una excel·lent porta d’accés al Parc Natural de l’Albufera des de l’interior.

     

    Espais d’atracció turística

     

    ELS PAISATGES CULTURALS AGRARIS

    Atenent a la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO, s’entén per Paisatges Culturals aquells béns culturals que representen les «obres conjuntes de l’home i la naturalesa», tal com s’esmenten en l’Article 1 d’aquesta Convenció. Aquests recursos «Il·lustren l’evolució de la societat humana, sota la influència de les limitacions físiques i/o les possibilitats del seu medi ambient natural i de les forces socials, econòmiques i culturals successives, tant internes com externes». En aquesta definició, el Conveni Europeu del Paisatge numera explícitament dos aspectes rellevants per a la concreció dels paisatges culturals. D’una banda, el fet que el paisatge és una qualitat del territori, de cada territori; i, d’una altra, que el paisatge porta implícit el concepte de percepció: «qualsevol part del territori tal com ho percep la població». Per tot açò, s’entén per paisatge cultural «el resultat de la interacció en el temps de les persones i el medi natural, l’expressió del qual és un territori percebut i valorat per les seues qualitats culturals, producte d’un procés i suport de la identitat d’una comunitat».

    En el cas que ens ocupa, els sistemes de regadiu tradicionals representats en l’àmbit del municipi de Sollana —tant els vinculats a l’Albufera com els associats a la Séquia Reial del Xúquer— suposen tot un entramat cultural de gestió dels recursos hídrics i del territori, basat en el desenvolupament del coneixement i la tecnologia necessaris per a proveir d’aigua, tant als seus assentaments com a les seues explotacions agrícoles. Aquests sistemes territorials, resultants del diàleg entre naturalesa i cultura, es manifesten físicament en complexes xarxes hidràuliques de distribució de l’aigua en paral·lel amb una xarxa de camins i sendes, un poblament dispers i un parcel·lari que determinen i vertebren la naturalesa d’aquests espais antropitzats. Els regadius tradicionals representen exemples clars de paisatges culturals que han sigut construïts, al llarg dels segles, a partir de la superposició d’activitats, tècniques i coneixements que han sigut transmesos, assimilats i millorats en cada període de la seua evolució.

    El paisatge agrari de Sollana és en grau considerable la resposta a tot un conjunt de processos ambientals, econòmics, socials, històrics i culturals. Un paisatge, en particular el vinculat a l’Albufera, que en les últimes dècades ha anat evolucionant cap a una major complexitat associada als nous usos i activitats —indústria, residència, oci, turisme— que coexisteixen i competeixen en aquest mateix espai físic. Aquests mateixos territoris —reconeguts com a paisatges culturals de l’aigua— resulten especialment vulnerables als intensos processos de transformació que s’estan donant en l’àmbit del Mediterrani —canvis d’usos del sòl, modernització de regadius, implantació d’infraestructures, canvis en la planificació hidràulica, etc.— i que, en bona part, que en condicionen el futur.

    Al municipi de Sollana s’identifiquen dos àmbits paisatgístics clarament diferenciats:

    • La marjal de l’Albufera

    • Les zones d’horta de la Séquia Reial del Xúquer

     

    LA MARJAL COM A PATRIMONI PAISATGÍSTIC

    Parlar de la marjal és parlar dels camps d’arròs. Terrenys de cultiu, camins, canals i séquies ocupen un 70 % de la superfície total de l’àrea protegida. El canviant i colorit paisatge de l’Albufera al llarg de l’any té relació amb les variacions dels arrossars: verds a l’estiu, blaus a l’hivern i marrons a les fases en què la terra queda al descobert.

    L’arrossar aporta no sols un valor econòmic mesurat en la rendibilitat de l’arròs, sinó que al mateix temps ofereix el valor de la biodiversitat i el paisatge. De fet es tracta d’un ús protegit al Parc Natural pel fet de ser una activitat humana compatible amb la conservació de la naturalesa.

    Contemplar un ampli paisatge agrícola tot just al costat de la ciutat és un luxe que cal aprendre a valorar. Un lloc on s’exerceix una activitat econòmica important per a la població de la zona i on conviuen tradició i tecnologia. Un espai on la presència de l’home ha deixat nombroses edificacions —cases, casetes, motors, trilladores, sequers...— i elements propis del patrimoni hidràulic —séquies, llengües, parades, partidors...—.

     

     

    Entre els elements arquitectònics que han tingut un important pes específic en la història de la marjal de Sollana destaquen els següents:

    La casa de les Sis-centes Molt a prop del camí de Pinedo, té una torre central des d’on es divisen tots els camps d’arròs dels voltants. En l’actualitat, la casa està destinada a magatzem de maquinària agrícola.

    La casa de l’Ale Situada molt a prop d'El Romaní, té una torre des d’on el senyor de les terres podia vigilar els seus treballadors. A més disposa d’un gran graner i de diversos sequers on s’eixugava l’arròs una volta era collit.

    La casa dels Catalans Antiga propietat del Comte de Trénor, la casa té graner i edifici per a trilladora. A més, té embarcador propi fins al qual es traslladaven les garbes d’arròs amb barques. Una particularitat d’aquesta casa són les dos xicotetes torres que hi ha en la part superior i que estan unides per dos baranes laterals.

    La casa de Zacarés Situada al tancat del mateix nom, és una de les més conegudes a Sollana. Té embarcador propi que dóna al mateix estany de l’Albufera del qual dista uns centenars de metres. Actualment l’habitatge continua sent ocupat pels propietaris.

    La trilladora de Benlloch Antiga trilladora de 1876-1900 que se situava prou endins a la marjal. A ella acudien els llauradors una volta havien segat l’arròs per a separar el gra de la palla. Actualment només queda el fumeral. Aquesta xemeneia, de rajola i adob amb el tub circular, està catalogada per la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià com a Bé de Rellevància Local. Al seu costat es troba la casa Simeón, la qual es troba en un excel·lent estat de conservació.

    La casa de Pinedo Antiga construcció de dues plantes que es troba en un evident estat de ruïna però que suposa tot un referent de l’excel·lent arquitectura rural albuferenca. Atenent algunes de les estructures i murs que encara conserva, podria ser anterior al segle XVIII.

    Un element particular propi i estretament relacionat amb les trilladores i l’arquitectura de l’arròs són els sequers, esplanades construïdes habitualment amb rajola massissa que han sigut i són utilitzades per a estendre l’arròs després de la collita i afavorir-ne, així, l'assecat.

    Existeixen múltiples representacions d’aquests elements a Sollana, en què destquen alguns exemples ben conservats i un en particular que constitueix un dels escassos sequers de construcció circular que han arribat als nostres dies a l’entorn de l’Albufera. Concretament, està localitzat a la vora dreta de la séquia dels Campets.

    Els motors, en canvi, continuen funcionant. S’utilitzen per a traure l’aigua del tancats — zones situades al costat de l’estany de l’Albufera i que estan per sota del nivell de les aigües d’aquest— i tornar-la a l’Albufera. Són construccions més simples que les cases utilitzades com a habitatge però tenen una gran importància en el cicle de l’arròs. Al terme municipal de Sollana es conserven més de vint motors de rec vinculats als tancats arrossers. Alguns exemples són el motor de l’Ale, el de la Ratlla, el del Passiego, el de la Foia i el de Zacarés.

    Però, a més, aquest paisatge té un altre element enriquidor com són les séquies. Amb origen en la tradició àrab, constitueixen un gran entramat de canals que assorteixen d’aigua gran part dels camps d’arròs i d’horta. En elles habita una gran quantitat d’espècies piscícoles així com mol·luscos. Són també amagatalls i espais de recer per alguns mamífers i aus. A les vores proliferen colònies vegetals, autòctones i al·lòctones, on viuen moltes espècies d’insectes. En conjunt, formen rics ecosistemes d’alt valor ecològic.

    Formant part del ric patrimoni cultural hidràulic de Sollana s’ha d’esmentar, a més, una sèrie d’elements que en ocasions han passat desapercebuts i que són recursos potencials per a un ús turístic i cultural del paisatge. Entre els molts elements registrats —ponts, parades i comportes, construccions, sequers, embarcadors, etc.—, destaquen antigues fites i marques en el territori que formen part del paisatge i la història de Sollana. Entre les més significatives cal assenyalar les fites col·locades al llarg del segle XVIII que van marcar els límits de l’Albufera antiga. Moltes d’aquestes fites i senyals de pedra han desaparegut, però a Sollana encara perduren algunes de gran interès. Una de dobles eles —referida a la delimitació de l’Albufera realitzada cap a 1765— encara pot veure’s a la base de la casa dels Catalans.

    Pel que fa a les cases de marjal, Sollana ofereix al visitant dues rutes per gaudir d’aquest patrimoni paisatgístic degudament senyalitzades amb fites i amb un panell informatiu a l’inici de cadascuna. En ell, es delimita la ruta i es pot llegir una breu explicació en valencià, castellà i anglés dels punts més significatius de l’itinerari.
    El panell també inclou fotos i un altre plànol on estan totes les rutes integrades, de manera que el visitant pot consultar si l’itinerari triat es creua amb altres i poder així combinar diferents trams. La senyalització utilitzada està perfectament integrada en l’entorn.

    Ruta 1 de cases de marjal. Recorre algunes de les edificacions més importants per la zona oest i nord de la marjal del municipi. És una ruta amb un tram lineal i altre circular que transcorre per alguns camins d’asfalt i altres de terra amb una llargària que s’apropa als 16 quilòmetres.

    Ruta 2 de cases de marjal. Recorre la zona est i nord del municipi i passa per algunes de les construccions més importants d’aquesta zona. Té una part lineal i altra circular passant bàsicament per camins asfaltats. El recorregut total és d’uns 14 quilòmetres i hi trobarem cases de marjal i motors.

     

    L’ESPAI IRRIGAT DE L’HORTA DE SOLLANA

    A banda de l’extensa zona de dedicació agrícola inclosa dins del Parc Natural de l’Albufera —corresponent quasi exclusivament als arrossars—, el terme municipal de Sollana posseeix també un espai rural associat a un dels sistemes de regadiu tradicional més importants de la conca del Mediterrani. Ens referim a la superfície irrigada per la Séquia Reial del Xúquer i que afecta a tot el municipi —més de mil hectàrees agrícoles—. Es tracta d’un paisatge cultural resultat d’una llarga tradició agrícola que ha donat lloc a un ric patrimoni cultural.

    L’espai agrícola de Sollana conserva innombrables elements representatius del patrimoni rural i hidràulic. Molts d’aquests elements estan pendents d’una catalogació precisa que permeta traure a la llum i donar a conèixer aquest recurs cultural. Bona part dels elements que constitueixen aquest inventari queden recollits en l’obra El patrimoni hidràulic de la Ribera Baixa, editada en 2007 per la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià de la Generalitat Valenciana i la Universitat de València.

    D'entre els elements més significatius del patrimoni arquitectònic vinculat a aquest espai agrari, cal fer esment de dos molins hidràulics per a l’elaboració de farines. Aquest tipus d’artefactes podien disposar de tot el cabal que discorria per la séquia, compensant així l’absència de pendents per a fer-los funcionar de manera més eficient. Al terme de Sollana s’han localitzat dos molins fariners situats al llarg de la séquia d'El Romaní, els quals van estar en funcionament fins a mitjan segle XX.

    Molí d'El Romaní. Aquesta infraestructura obtenia l’aigua del braçal de la Figuereta i en l’actualitat forma part d’un complex d’oci i música que roman inactiu. Aquest conjunt conserva en bon estat el fumeral de l’antic motor de vapor de base quadrada i fust octogonal.

    Molí de la Travessa, de les Rates o de Benavent. Visible des de l'autovia A-7, es troba en estat de ruïna malgrat conservar, fins fa ben poc, tota la maquinària interior. Presentava una sèrie d’unitats constructives de gran interès. A més de farina, va arribar a produir electricitat per al consum propi.

    D’altra banda, cal fer referència a la sènia i bassa de la Senyoria o de Vicent. Aquest conjunt patrimonial, el qual conserva en bon estat el pou i la bassa, es localitza a l’est del terme municipal, entre el camí del Convent i la CV-520.

    ELS ULLALS

    La paraula «ullal» s’empra per a definir un tipus molt concret de brolladors naturals. El terme podria traduir-se literalment com a ull i el seu ús fa referència a aquells llocs en què els naixements d’aigua, les fonts o els brolladors apareixen a la superfície del terreny, a través de forats o fractures, donant lloc a tolles o llacunes, generalment de reduïda dimensió, en els quals sol desenvolupar-se una biodiversitat molt rica. Aquestes cubetes de dimensió variable, al Parc Natural de l’Albufera, s’han vist reduïdes per l’ocupació agrícola i humana.

    Per les seues especials característiques, els ullals solen constituir veritables refugis de biodiversitat. El seu aïllament els confereix un especial valor com a abric per a multitud d’espècies adaptades a ambients aquàtics i en especial per a aquelles que són sensibles a l’alteració i la pèrdua de la qualitat de les aigües.

    El fet que d’aquests brolladors sorgisca aigua contínuament i procedent de capes profundes del sòl, lliures per tant de determinats contaminants, garanteix una qualitat excepcional d’aquest recurs. Aquesta situació permet que als ullals sobrevisquen multitud d’espècies de fauna i flora que han desaparegut als nostres aiguamolls.

    A més, en aquests enclavaments es desenvolupa l’hàbitat prioritari denominat «Torberes calcàries amb mansega» de la Directiva Hàbitats, caracteritzat per una vegetació herbàcia de gran port i fulles dures i tallants.

    Al terme municipal de Sollana, s’identifiquen diverses d’aquestes surgències naturals que representen autèntics tresors de biodivesitat, alguns de xicoteta entitat, com els localitzats a la zona del Borronar o l’Alter, i uns altres que mostren una major presència i que en alguns casos han sigut objecte de projectes de restauració i recuperació. Entre els més significatius es poden enumerar els següents:

    Ullal del Tramusser. A finals del 2011 i dins d’unes accions de condicionament del barranc del Tramusser aflorà un ullal d’aigües clares formant dues basses que ocupen unes 10 fanecades. Aquest ullal, actualment reobert, en el seu moment va ser aterrat pels llauradors i ara presenta un aflorament prou cabalós que té fins a tres metres de profunditat. A la perifèria s’han plantat diferents espècies arbòries pels dos camins del voltant. També s’ha construït un pont de fusta que creua el canal de connexió de les dues basses, així com un camí fet per bigues de fusta. Coordenades UTM (ETRS89,Fus 30): 725711.26 m., 4351769.24 m.

    Ullal de la Font del Forner. També conegut com ullal de l’Assarb, presenta la particularitat d’estar dividit en dues parts que se situen a una part i l’altra de la via fèrria i que es connecten amb un xicotet canal. Al 2000, es va fer una actuació a pocs metres de l’ullal que consistia en una gran bassa on van a parar les aigües del mateix ullal. A aquest ullal trobem una de les escassíssimes poblacions estables de samaruc (Valencia hispanica) de l’Albufera, espècie que es considera en perill d’extinció en l’Annex I del Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades. Coordenades UTM (ETRS89, Huso 30): 725040.22 m., 4352593.76 m.

    Ullal de la Font de Barret. Se situa molt a prop de la via fèrria Silla-Gandia, entre aquesta i l’antiga N-332. La font presenta dues surgències mitjançant sengles canelles que proporcionen aigua a l’ullal on hi ha en una paret un rètol que indica «Font de Barret» amb l’escut de la Séquia Reial del Xúquer de 1968. Presenta aigües de bona qualitat encara que no són potables i conté gran quantitat de vegetació palustre. Coordenades UTM (ETRS89, Fus 30): 724900.56 m., 4352943.69 m. Aquest ullal és un dels més accessibles, ja que se situa just a un marge del camí que connecta Sollana i El Romaní i que transcorre paral·lelament pel costat del ferrocarril.

    Ullal del Rajolar o d'El Romaní. Rep el nom d’una antiga fàbrica de rajoles que hi havia molt a prop. La seua morfologia és allargada i és un dels ullals que més cabdal aporta. Té la particularitat que l’aigua que brolla per diferents llocs té una temperatura mitjana de 23-24ºC, el que fa que ací cresquen diferents tipus d’algues tropicals. Un dels seus laterals va patir fa uns anys una solsida i es va fer una actuació per a protegir aquesta part de l’ullal. No obstant això, recentment ha patit una altra solsida, la qual està pendent d’actuació. Coordenades UTM (ETRS89, Fus 30): 724800.23 m., 4352525.42 m.

    Sollana ofereix al visitant una ruta per gaudir d’aquest patrimoni natural degudament senyalitzada amb fites i amb un panell informatiu a l’inici on es delimita la ruta, així com una breu explicació en valencià, castellà i anglés dels punts més significatius de l’itinerari. La senyalització utilitzada està perfectament integrada en l’entorn. Per a cada un dels ullals, s’ha instal·lat un faristol amb coberta de metacrilat amb informació concreta.

     

    LA MARJAL I LES AUS: EL RECURS DEL TURISME ORNITOLÒGIC

    El Parc Natural de l’Albufera és Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) designada en aplicació de la Directiva Aus per a preservar, mantenir o restablir una diversitat i una superfície suficient d’hàbitats per a pràcticament totes les espècies d’aus. Són zones considerades d’especial importància per a la conservació de les aus, ja siga per la seua funció reproductiva, per l’alimentació o simplement per la seua migració.

    El principal valor d’aquest espai radica en què acull una gran varietat d’espècies d’aus aquàtiques, de les quals moltes són regulars o freqüents al llarg de l’any i altres ocasionals o divagants, durant tot l’any. En total són més de 350 espècies les que s’han catalogat. Les èpoques on més aus es poden registrar es corresponen amb la nidificació i la hivernada, moments en què hi arriben del centre i nord d’Europa buscant un clima més favorable i unes condicions determinades.

    En aquest sentit, el turisme ornitològic, com a modalitat del turisme de naturalesa, és una activitat creixent, cada vegada més present en els models de desenvolupament i en els processos socials que afecten les aus i els seus hàbitats i els espais naturals protegits. Pot arribar a ser una adequada fórmula de desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi natural per a zones d’importància per a les aus, com el Parc Natural de l’Albufera, però també pot convertir-se en una amenaça per a la conservació d’algunes espècies d’aus si no s’ajusta a criteris de sostenibilitat. Aquesta activitat es presenta com un element dinamitzador dels municipis com Sollana i dels seus propis habitants i una oportunitat per a desestacionalitzar l’afluència de turistes al nostre territori.

    El turisme ornitològic té com a motivació principal l’observació i el gaudi de les aus, però també inclou el coneixement dels seus hàbitats i, sovint, els usos i activitats tradicionals que permeten el manteniment d’aquestos hàbitats i espècies associades. El turisme ornitològic de qualitat ha de ser capaç d’aglutinar entorn de l’observació de les aus altres valors i recursos relacionats directament o indirecta amb elles o amb els hàbitats on viuen, per a poder funcionar com a eina de desenvolupament sostenible del municipi.

    En el cas de l’Albufera, als darrers anys s’ha incrementat el nombre d’empreses especialitzades en aquest sector turístic i és previsible que el seu nombre i importància —com a activitat desenvolupada en l’àmbit d’aquest Parc Natural— vaja creixent al llarg dels pròxims anys. L’augment del turisme a la ciutat de València i l’oferta de nous serveis i paquets turístics semblen ser una garantia en la consolidació futura del turisme ornitològic a l’Albufera. En paral·lel a aquestes empreses especialitzades, s’han generat un gran nombre d’empreses complementàries a aquests serveis —rutes i passejos amb barca, visites guiades, etc.— i és un recurs més per a afavorir un turisme de qualitat, basat en criteris de sostenibilitat i d’integració al territori.

    El cultiu de l’arròs condiciona molt l’estada de les aus al parc i en part les potencialitats dels usos naturalístics. En un tancat, el cicle de l’arròs comença després de la "perellonà", període que va de novembre a gener. Durant aquest període tota la marjal queda inundada; les comportes de les goles es tanquen i el nivell de l’aigua a l’estany i als tancats s’iguala. Al gener s’obrin les comportes i comencen a bombar l’aigua amb ajuda dels motors per a buidar els camps i poder llaurar i anivellar el terreny. Els camps romanen secs fins al mes d’abril en què novament s’inunden per a començar el cultiu de l’arròs. La sembra es realitza a principis de maig. En la primera meitat d’agost els camps es tornen a buidar per a procedir a la sega del cereal. La recol·lecció es realitza amb recol·lectora durant els mesos de setembre i octubre. Després d’eliminar la palla d’arròs dels camps, al novembre comença una nova "perellonà", es tornen a inundar els camps i, així, coberts d’aigua i donant recer a multitud d’aus, passaran l’hivern.

    La major part del terme municipal de Sollana està constituïda per camps d’arròs inclosos al Parc Natural. Per observar aus, el millor és endinsar-se per la intricada xarxa de camins que es pot prendre des d'El Romaní o Sollana. La majoria de camins discorren cap a l’Albufera i en alguns, com el de l’Alqueressia, es pot arribar fins a la mateixa vora de la llacuna. Altres camins discorren entre zones d’horta i tarongers i en ells es troben espècies diferents de la resta d’ambients pròxims. A l’hivern aquesta zona de marjal roman quasi seca però presenta bons grups de passeriformes —pinsans, terreroles, cuetes, escrivans— i rapinyaires. Entre maig i setembre s’observa també un gran nombre d’aus estivals que nidifiquen a l’Albufera, a més les zones agrícoles en guaret solen ser llocs en què es registren les majors concentracions postnupcials de carregada comuna —entre juliol i agost—, de vegades de més de dues-centes aus (BirdingAlbufera.es).

    Sabent de la importància de l’avifauna a Sollana, s’han confeccionat tres rutes ornitològiques (blava, verda i groga), on s’han distribuït observatoris naturals que per la seua alçada o perquè no tenen cap barrera davant, permeten l’observació d’aus. Cada ruta té un panell informatiu a l’inici on es delimita la ruta, així com una breu explicació en valencià, castellà i anglés dels punts més significatius de l’itinerari.

    D’altra banda, s’han fabricat uns mollons de fusta perfectament integrats en l’entorn que indiquen els punts exactes d’observació.

     

    EL PORTET DE SOLLANA

    Ens trobem a un lloc amb molt encant i una elevada potencialitat. Al bell mig de l’arrossar, envoltats de séquies, podem veure com funciona el motor de Bala expulsant l’aigua del tancat cap a l’Albufera mentre descansem asseguts a les taules a l’ombra dels arbres. Les barques amarrades a l’embarcador ens recorden el passat pescador de l’Albufera. Finalment, podem endinsar-nos per la senda que va per la mota i que ens portarà entre el senill fins a la vora mateixa de l’Albufera.

    El Portet és una zona de gran importància per al turisme, ja que és un punt d’entrada en barca des de l’estany de l’Albufera a Sollana i també d’eixida cap a altres ports albuferencs com Silla, Catarroja, El Palmar i El Saler. Moltes empreses que operen a l’Albufera utilitzen aquest embarcador per a fer una parada i poder visitar el filtre verd del Tancat de Mília o fer una passejada pels camps del voltant. També els grups que venen en autobús a aquest tancat tenen el Portet com a lloc de recepció.

    Aquest port es troba al costat de la reserva natural del Tancat de Mília i a escassos 400 metres de la vora sud de l’estany de l’Albufera, dos emplaçaments fonamentals per a observar aus. Moltes de les que visiten el filtre verd es poden observar al mateix Portet. A més a més, si caminem per les motes del canal fins a arribar a l’Albufera, trobarem una balconada directa sobre el lluent.

     

    Una activitat que fa servir aquest lloc és la de la navegació a vela llatina, declarada com a Bé d’Interés Cultural Immaterial en 2016 junt amb la pesca artesanal a l’Albufera. Sollana té una associació de vela llatina que tracta de conservar i protegir tant els diferents tipus d’embarcacions tradicionals com les tècniques i oficis vinculats a la seua construcció artesanal, com els del calafat i veler.

     

     

    Des de Sollana, podem anar-hi passejant o en bicicleta, donat que estem a només quatre quilòmetres de distància. Els camins són còmodes i al Portet trobarem aparcadors per a la bici. De les rutes ornitològiques que estan senyalitzades per la marjal, la ruta verda s’inicia a Sollana, passa pel Portet i conclou al filtre verd del Tancat de Mília. Està senyalitzat amb fites de fusta.

     

    EL FILTRE VERD DEL TANCAT DE MÍLIA

    El Tancat de Mília és un antic arrossar ubicat a la vora sud de l’Albufera, al terme municipal de Sollana. Un tancat és una superfície de cultiu, en el nostre cas d’arròs, tancada per una mota perimetral, la qual disposa d’un motor per a l’extracció d’aigua. La presència del motor es veu justificada perquè aquests camps d’arròs van ser guanyats a l’estany durant el segle XIX i principis del XX i per això l’altura dels tancats es troba per davall del nivell de les aigües de l’Albufera. De no ser per aquests motors i per les motes de contenció, els camps es trobarien inundats amb l’aigua de l’estany.

    El tancat original de Mília tenia una superfície de 521.381 m2, actualment s’ha dividit en dos i s’ha destinat una superfície de 450.000 m2 a la construcció d’un filtre verd per a reutilitzar els efluents de la depuradora d’Albufera Sud i depurar les aigües de l’estany. L’adequació d’aquesta reserva natural de 33,4 hectàrees va ser promoguda pel Ministeri de Medi Ambient mitjançant l’empresa pública Acuamed, i va començar a funcionar en 2012. En l’actualitat és gestionada per l’empresa valenciana Pavagua Ambiental, en col·laboració amb ONG i entitats locals sense ànim de lucre.

    Podem definir els filtres verds com a sistemes naturals de depuració ecològica i sostenible de l’aigua. El principi bàsic d’aquests aiguamolls artificials consisteix a fer circular aigua per terrenys amb vegetació. Les plantes s’alimenten dels nutrients presents a l’aigua, disminuint així la seua concentració i deixant aquesta més neta. Estan dissenyats per a recircular l’aigua de l’estany, disminuint la seua càrrega de contaminació orgànica.

    La flora i la fauna representen els components vius més importants del tancat. Entre ells existeix una gran dependència, ja que moltes de les aus presents s’alimenten de la vegetació que hi ha. Gràcies a aquests punts d’aigua i vegetació constant, moltes de les aus que passaven de llarg en la seua migració anual, hui paren a descansar, alimentar-se i criar a aquesta zona restaurada. A més, es realitzen introduccions d’espècies protegides com la tortuga d’aigua europea, la fotja moruna, la bavosa de riu, el samaruc, etc. Conformen una xarxa de Reserves Naturals de gran valor.

    La gestió de l’ús públic dins del Tancat de Mília pretén afavorir l’educació ambiental dins d’un ambient de reserva per a la flora i la fauna.

    De les rutes ornitològiques que estan senyalitzades per la marjal, la ruta verda s’inicia a Sollana i finalitza ací, al Tancat de Milia, del qual es pot trobar més informació en els següents enllaços: http://www.albufera.bio/; http://www.lifealbufera.org.

     

    EL NUCLI HISTÒRIC

    Altre dels grans atractius amb què compta el municipi de Sollana és el seu nucli antic. Encara que siga un poble amb més de set segles d’història i que s’hagen constatat assentaments de civilitzacions mil·lenàries, no trobem al municipi edificis amb molts segles d’antiguitat. No obstant això, Sollana pot presumir de diferents edificis construïts a finals del segle XVIII i principis del XIX que li donen una singularitat especial. Són edificis emblemàtics per al poble i que han ajudat al seu desenvolupament. A més a més, hi ha al poble tres edificis catalogats per la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià com a Béns de Rellevància Local: el convent de la Immaculada Concepció, l’església de la Immaculada Concepció i l’església de Santa Maria Magdalena.

    Església de Santa Maria Magdalena. Situada a la plaça Major, té els orígens en l’època de la Conquesta, però fou enderrocada i construïda de nou amb l’aspecte actual, sent acabada al 1758. D’estil barroc, consta d’una nau central, presbiteri i quatre capelles per costat amb dues sagristies en els dos laterals de l’altar major. Té dues portes, una a la façana principal i altra lateral.

    El campanar s’alça a l’altura del presbiteri donant a un lateral de l’església. És de planta quadrada amb tres parts diferenciades seguint els models del segle XVIII. La primera, corresponent al tram més baix no té cap decoració. La segona on se situen les campanes està decorat amb quatre pilastres toscanes a la cara externa que emmarquen les finestres. Per últim, el tram més alt consta d’una cornisa a la base i un conjunt d’arcs en diagonal i un segon amb aletons que formen una figura ornamental. Per últim i coronant la torre trobem un cupulí coronat per una creu i penell amb la imatge de Santa Maria Magdalena, patrona de Sollana.

    A l’interior podem contemplar el cap del Santíssim Crist de la Pietat. Data de principis del s. XVII i és obra de l’imaginer Gregorio Fernández. Aquest cap és el que quedà del Crist jacent que es va cremar. Està catalogada per la DG de Patrimoni Cultural Valencià com Bé de Rellevància Local.

    Convent de la Immaculada Concepció. L’edifici estava format per església, ampli pati claustral, residència dels frares amb les corresponents cel·les, sala capitular, refectori i altres dependències. A més, disposava d’un hort exterior situat al costat nord de l’edificació. El 1959 fou enderrocat i al solar es construïren edificis de servei públic. Actualment, de l’antic convent només queda l’església de la Immaculada Concepció.

    Església de la Immaculada Concepció o del Raval. Era l’església de l’antic convent de Mercedaris, el qual fou enderrocat al segle XX. D’estil neoclàssic, l’església s’acabà de construir el desembre del 1805 i fa 35,5 m de llarg per 16 d’ample. És d’una sola nau de volta de canó, amb creuer i en la confluència una cúpula o volta de mitja taronja. Disposa de quatre capelles per cada costat abans del creuer. L’altar major s’allotja al fons de la nau i consta de quatre grans columnes. A més, disposa de dues portes, una frontal i altra lateral. El més característic de la seua arquitectura són les dues torres quadrangulars que s’alcen a la façana frontal de l’església. Està catalogada per la DG de Patrimoni Cultural Valencià com Bé de Rellevància Local.
     

    Casa Consistorial. Construïda l’any 1922, sota l’alcaldia d’Eduardo Ferrandis Mompó, disposa d'un Saló de Sessions d’estil renaixentista italià. Té dues plantes i en l’actualitat alberga les dependències administratives i de la policia local. A més, a l’entrada del mateix edifici es representa, mitjançant un gran mural pintat sobre taulell, la donada de la carta pobla atorgada per Eiximén d’Urrea II a 22 famílies perquè repoblaren aquestes terres. A l’entrada de l’Ajuntament podem observar la Pica i columna de l’era romana, trobades a la partida de la Travessa.

    Mercat Municipal. Construït al 1898, té una coberta de planxes de zinc suportada a la creueria per columnes de ferro. Ha patit diverses remodelacions: en un primer moment, aquest mercat no tenia murs i estava cercat per una tanca de ferro externa. Anys després aquesta tanca fou retirada i es construïren murs laterals, tancant així l’edifici que fins a eixe moment tenia només la coberta i les columnes. Actualment, l’edifici amb dues de les entrades que hi havia antigament, allotja nombrosos comerços dedicats bàsicament a la manufactura del peix i la carn i als congelats. Els dimecres de matí, al voltant d’aquest edifici i als carrers adjacents, es realitza el mercat ambulant.

    Llavador públic. L’any 1952 va ser construït per a satisfer la demanda que hi havia al poble. En anys posteriors, aquest edifici va ser remodelat i tapat pels laterals. Actualment és una sala on es fan activitats culturals i esportives. A un dels costats, es va construir també una font: la font de la Petxina.

    El Pou Pudent. La perforació per a treure aigua d’aquesta font començà l'any 1914, però no fou fins al 1916 quan es trobà aigua. El 1920 es va construir una font amb tres eixides presidides per tres caps de lleó. Aquesta font s’anomena Pou Pudent per la seua elevada càrrega de ferro el qual li confereix olor i gust d’òxid. A causa d’aquestes quantitats de ferro, les parts de la pedra que formen la font i que estan en contacte permanent amb l’aigua, estan rovellades. Fins fa uns anys, les aigües d’aquesta font eren considerades com a mineromedicinals, però recentment han sigut declarades com a no aptes per al consum humà.

     

    LA DINAMITZACIÓ CULTURAL

    En l’actualitat, Sollana disposa d’una programació mensual d’activitats teatrals, musicals, animació lectora, xarrades informatives, exposicions artístiques i eixides culturals, dirigides a diferents sectors de la població i programades amb la finalitat d’omplir el temps d’oci dels seus habitants des del punt de vista cultural. Des del 2011, Sollana pertany al Circuit Valencià de Teatre i Dansa per disposar d’un teatre adequat per a aquest tipus de representacions i realitza una programació escènica estable durant la temporada teatral d’octubre a maig. Totes aquestes activitats apareixen al BIM de Sollana, Butlletí d’Informació Municipal (veure fotos).

    Centre Cultural. Es construeix la Casa de la Cultura el 1992. Disposa d’un teatre de 320 butaques, una sala d’exposicions, una sala de conferències i reunions per a 50 persones, una sala de tallers i una aula d’idiomes. També hi són la Biblioteca Pública Municipal i l’Arxiu Històric Municipal (http://www.sollana.es/va/cultura).

    Arxiu Històric Municipal. Va ser creat gràcies a les donacions de Vicente García Castillo. Podem veure les troballes que conformen la nostra història, des de destrals de l’edat de bronze, passant per restes arqueològiques d’època romana, com són les monedes, fragments de paviment o l’estatueta del Júpiter (http://www.sollana.es/va/cultura/archive/arxiu-historic-sollana).

    El Júpiter de Sollana. Es tracta d’una xicoteta representació de Júpiter amb una mida de 66 mm d’alçada, de bronze ple, de poca qualitat artística i amb els detalls fets de cisell i burí. El déu està representat dret, descansant sobre la cama dreta i amb l’esquerra lleugerament cap enrere, un poc doblegat pel genoll i posant a terra la punta del peu. El cos està arquejat, conseqüentment amb la posició de les cames; el braç dret es troba estés pel lateral i porta el feix de rajos agafat amb la mà; l’esquerre alçat, acaba amb la mà tancada, com si estiguera agafant el ceptre que li servia de suport i que manca per complet; el cap està decantat lleugerament cap a la dreta, porta barba i cabellera arrissada i acaba per dalt en una espècie d’aurèola o mala representació de corona de fulles d’olivera. Tocant al peu dret porta una tosca representació d’àguila, aparentment amb les ales arreplegades. La figura va nua excepte el coll i el muscle esquerre, que estan coberts per un mant.

     

Noticias

Agenda

  • De
    De
    Hasta
    to
    Dissabte
    4
    Novembre
    2017
    0
    00
  • Diumenge
    3
    Desembre
    2017
    13
    45

    Els paratges a visitar es troben dins dels municipis de: El Perelló, Corbera, Catadau, Alfarp, Sollana, Sumacàrcer, Algemesí, Manuel, Llombai, Llaurí, L’Alcúdia, Favara, Alzira i Riola.
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31